Mirant enrere, lorigen del meu enfocament artístic es remunta a un entorn en què lart era considerat un hobby i no una professió.
Com que el meu pare em va inculcar la idea fonamental que mai arribaria a ser artista, jo veia lart com un mitjà i no com un fi.
«Sí, pot ser que el meu art no tingui cap valor, però potser podria utilitzar les meves habilitats per crear alguna altra cosa que sí que en tingués.»
Pot ser que, des de fora, la situació sembli una mica dura o trista, però aquesta ha estat sempre la meva realitat. Ara la veig a través del prisma de dues lliçons especialment valuoses
«La sensació era diferent de la dun estat de fluïdesa habitual, que es basa més en la manca desforç. Era com un somni lúcid a la meva ment, tan realista que era com si estigués dibuixant a partir dun model al natural.»
Bryce Kho
(Edició en Català)
